Hola bona tarda, disculpeu que no hagi renovat i actualitzat el blog últimament i és que les fotos de les quedades les vaig pujant al facebook. El temps passa molt i molt ràpid i en dues setmanes acaba aquest periple, Hachim i jo hem navegat, ens hem conegut, ha estat una gran experiència: hem anat a la piscina, al cine, a fires, l'he dut a casa meva a dinar, a casa dels avis, hem establert un vincle de confiança mutua i això ha estat molt positiu, me va convidar ell a casa seva a brenar i vaig poder compartir molt bona estona amb la seva familia que és molt acollidora. Demà anirem al últim dia de fires, l'altre cop i vam anar jo i la Bianca i l'amic de Hacim; en Farés i s'ho van passar molt bé tot i que els hi feia por, no obstant va ser una nova experiència per ell anar a fires.

Saluts Cordials

Atentament Salvador Ortega

Hola a tots i totes. Doncs encara no és temporada de platja però jo i el Hachim ja la donem per inaugurada.
Dissabte ben decidicts vam aprofitar el matí i vam agafar el tren i vam anar a Portbou. Hachim no havia anat pas encara a Portbou. Li va agradar molt. Aquesta foto és anterior a que anes a la sorra a jugar una mica.
Posteriorment vam anar fins al port i va agafar petxines i cargols de mar, es va treure els pantalons i les bambes i va mullar-se un xic els peus, s'ho va passar molt bé, crec que la canço de Lluís Llach reflecteix molt bé el que va representar anar a la platja : ""que m'agrada el somrís d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'illusions esclatant."En tot cas les experiències amb l'aigua no s'aturen aquí. Tinc penssat el proper dissabte anar amb ell a la piscina Figueres, segur que nada molt bé. Saluts a tots i totes. 

Bon dia a tots i totes. La setmana passada vaig quedar amb en Hachim, el vaig dur a a rambla de Figueres on feien inflables, va estar saltant tot el matí i inclos va fer amics amb qui va jugar molt (es van dir els noms , es van explicar a quina escola anaven). Aleshores vam trobar a la Camila i al seu rossinyol i els vam acompanyar a fer una visita als patis interiors del Castell de Sant Ferran (on en Hachim i el rossinyol de la Camila corrien tota l'estona i s'amagaven) i vam veure fins i tot "bambis" els hi vam tirar fotos, en Hachim deia que pot ser hi hauria osos, no en vam veure pas. Avui tornare a quedar amb en Hachim, avui el dure a casa meva i mirarem alguna pelicula ja que li vaig dir que en tinc moltes de dibuixos, poc a poc l'estic aficionant al cinema.

Hola a tots i a totes.

Aquest foto és de un dissabte que vaig quedar amb en Hachim. Pobre de mi, vaig quedar amb ell a la Plaça Catalunya un dissabte, no sabia que hi havia mercat, no obstant, no va ser complicat veure'l.

Un cop el vaig veure vam planejar el pla del dia. En primer lloc ens vam adreçar a comprar uns llibres d'exercicis per a que el nen fes a casa seva i així pogues millorar amb el català i castellà.

Posteriorment vam anar a esmorzar i aleshores a la biblioteca a fer un parell d'exercicis.

EN la posterior quedada vam anar al cinema, Hachim no havia anat pas mai al cinema. Li va agradar molt, va menjar crispetes de sucre de colors i li va encantar la película de dibuixos. Jo també m'ho vaig passar molt bé. Amb ell tots els dies és una aventura i tant jo com ell, aprenem coses un de l'altre, és molt enriquidor i de profit per els 2.

Espero que us hagi agradat la entrada. Saluts

Número 2

Entrada número 2.

Ja són 4 els dies que he quedat amb en Hachim, aquesta foto és de la nostre primera quedada, poc a poc vaig aprenent més coses del nen, me fascina encara les seves ganes de saber coses, el no parar de fer preguntes, la inquietud per conèixer. En Hachim és un nen que sempre està amb un somriure d'orella a orella, m'ho  passo molt bé amb ell i intent-ho ensenyar-li Figueres de moment. En les primeres visites he vist que no és un gran apassionat dels cuadres que no són de Dalí. He vist que li agrada la natura, així doncs, en la nostre visita al Castell de Sant Ferran no va parar de collir flors i tot l¡'estona me deia: "Quina és aquesta planta? El moment més especial dels dies que ens hem vist crec que va ser quan en l'esmentat Castell de St. Ferran vam mirar a l'horitzo i vam veure tant ell com jo que encara queda molt de futur en aquest projecte i que segur que tot el que ens deparà el futur serà molt especial.

Atentament, Salvador Ortega 

15.11.2013

Primera entrada al Blog

Sort que una mentora m'ha fer recordar que avui era el darrer dia per la creació del Blog

Pel que fa el tema central del blog, les meves expectatives d'aquest projecte, la veritat que he parlat amb companyes d'educació infantil i m'han comentat que el fer crèixer a un nen com a persona és una sensació que omple de molt orgull i dona una gran satisfacció personal.

Subjectivament crec que aquesta experiència serà molt maca i això espero, m'agradaria poder ser un gran mentor.

Pel que fa de portes a fora, intentaré fer que els meus amics tinguin "enveja" d'aquesta experiència, m'explico millor, enveja en el sentit que vegin que és una experiència molt enriquidora i  que val molt la pena i que arran d'això que l'any vinent facin de mentors per a poder sentir la mateixa satisfacció personal i que puguin veure amb els meus ulls com jo veig aquest projecte, com una oportunitat de fer una bona obra en un món on molts de cops manquen elles. En general, contagiar el meu esperit i fer que  donin un tros d'ells així com jo ho faré, per a ajudar a un nen que personalment crec que són el futur i s'ha d'invertir en ells i donan una oportunitat a tots per igual, ajudant a aquells nou-vinguts i que tenen complicacions amb la llengua.

Estic segur que tots ho fareu molt bé i sereu uns grans mentors/es

S.